El Mediterrani és contemplar l’horitzó i veure vaixells de navegants de temps passats, veure la terra des dels seus ulls, una terra verge i desconeguda que encara avui podem trobar als llocs més inesperats, darrere els hotels i les pedres del carrer, si un sap com mirar.

El Mediterrani són aigües antigues enmig de terres (Medi terraneus), una gran extensió d’aigua salada que fa milions d’anys va quedar rodejada de muntanyes que es plegaren en una col·lisió enorme. El Mediterrani és un mar amb molts noms: el Gran Verd dels egipcis, el mar Interior, el Gran Mar dels jueus de l’antiguitat, el Mare Nostrum dels romans, la mar nostra…

Durant milers d’anys aquesta mar va estar deserta d’homes que tenien por de fer-se enfora de la costa i només gosaven anar de port en port. Els fenicis foren els primers que van emprendre grans travessies i es van convertir en navegants. Van aprendre a llegir els corrents i a guiar-se per l’estrella Polar a les nits clares.

Detall del facsímil de l’Atles català de 1375

Sortien del port de Biblos, al Líban actual, amb les embarcacions carregades d’oli i d’espècies a la recerca de noves terres, i les van trobar i ocupar, i van arribar a ser un dels imperis més importants de l’antiguitat. D’aquesta manera crearen rutes marítimes solcades per prínceps i comerciants, pirates i aventurers; rutes essencials que van permetre que molts pobles es coneguessin entre ells i establissin lligams.

Tot va originar-se al Mediterrani

Durant segles tot va girar entorn seu. Aquí fou on van néixer el càlcul i l’escriptura, on els fenicis organitzaren el comerç i els grecs establiren les bases de la ciència contemporània i desenvoluparen la història i la filosofia, el teatre i la democràcia. Els romans traçaren carreteres, excavaren ports i construiren ponts fins que van ocupar totes les vores de la mar i van unir-les per primera i única vegada.

El Mediterrani és viatge, també cap a l’interior d’un mateix, és descobriment i contemplació, és quietud i tempesta, és transparència i opacitat, com un mirall de l’estat de l’ànima de qui l’observa. El Mediterrani és origen i arribada, i un lloc on tornar a començar.

El Mediterrani són els nostres padrins i tot el que sabien de la terra els padrins dels nostres padrins, perquè El Mediterrani és també un mar d’oliveres i d’ametllers, de tarongers i de vinyes, i la seva vida està lligada a la terra que l’observa.

Al Mediterrani es troben l’Orient i l’Occident, el nord i el sud.

Les seves aigües banyen tres continents i la seva història és una història d’intercanvis entre cultures i mons molt diferents que ens han fet qui som: emigrants, mestissos, encara que sovint ens n’oblidem. Barcelona, Istanbul, Taormina, Delfos, Beirut, Marsella, Ragusa… formen part d’una comunitat cultural rica i diversa: 22 països, més de 20 llengües, prop de 500 milions de persones amb un mateix paisatge interior.

Hem crescut a la vora d’un mateix mar que ens uneix i que aconsegueix travessar les barreres imaginàries que hem creat per banyar els peus d’una dona a Alexandria, en una platja de Palerm o en el port d’Iràklio.

El Mediterrani és molt més que un espai geogràfic; és un personatge important de la història i, com a tal, té ànima i enamora perquè interactua amb qui el visita, amb qui l’habita, amb qui hi neix i amb qui hi mor, i es posa davall la pell i, allà, s’hi queda.

El Mediterrani és la nostra infantesa i és descans. Milions de persones triem el Mediterrani per estar tranquils, estirar-nos al sol i gaudir de les onades, de la bellesa i la serenitat d’un mar que sentim com a nostre, tal vegada perquè tots venim de l’aigua, o perquè tots som mediterranis i fou aquí on vam aprendre a viure en comunitat.