Avui produïm al voltant de 300 milions de tones de plàstic l’any, de les quals 8 acaben al fons de la mar i als oceans. Es creu que actualment hi ha uns 150 milions de tones a les nostres aigües, però, malgrat tot, la fabricació de plàstics no deixa de créixer. Les dades són obscenes: cada any empram 500 bilions de bosses de plàstic arreu del món, més d’un milió per minut, amb una vida útil de no més de 15 minuts.

El 40% del que produïm està destinat a embalatge i només el 14% d’aquests plàstics es recicla. S’han trobat “illes” formades per microplàstics al Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic. A falta d’un pla d’acció per a reduir la quantitat de plàstics que arriben a la mar, es calcula que l’any 2050 hi haurà més plàstics que peixos a dins la mar.

Efectes dels plàstics al medi ambient i a la salut humana

Els oceans són fonamentals per a la salut del planeta i la nostra supervivència. El 70% de l’oxígen que respiram prové de les plantes marines. Els oceans absorbeixen el 30% de les emissions de CO2 produïdes pels éssers humans.

Els plàstics romanen en el medi ambient durant centenars d’anys en la seva forma original i, durant períodes de temps molt més llargs, ho fan desfets en petites partícules. Aquestes micropartícules de mida inferior a 5 mm actuen com si fossin imans de substàncies tòxiques que acaben introduint-se als organismes de les espècies marines. Com a mínim hi ha 690 espècies marines afectades, des del plàncton fins a les balenes.

El 90% de les aus mundials tenen bocins de plàstic a l’estómac.

I més d’un quart dels peixos dels mercats d’Indonèsia i Califòrnia contenen partícules d’aquest material. L’entrada de substàncies de plàstic a la cadena alimentària té efectes catastròfics, no només al medi ambient sinó també a la nostra salut.

El canvi és possible

Malgrat que les xifres són alarmants, no hem de perdre l’esperança. Han sorgit moltes iniciatives per a denunciar i revertir aquesta tendència i assegurar un futur lliure de plàstics a les nostres mars i als nostres oceans.

L’eminent biòloga marina, exploradora de la National Geographic Society, Sylvia Earle, capitaneja Mission Blue, una associació que té l’objectiu de protegir els oceans de la mateixa manera que ara protegim la Terra; perquè tal i com diu la Sra. Earle: “Sense aigua no hi ha vida. Sense blau no hi ha verd.”

Una altra de les grans artífexs del canvi és Ellen MacArthur, que el 2005 es va convertir en la persona que ha fet la volta al món en solitari amb més rapidesa. Anys després, inspirada per l’aprenentatge de les seves travesses, va desenvolupar l’Ellen MacArthur Foundation.

Aquesta és la fundació responsable del programa New Plastics Economy, que tracta de repensar i redissenyar el futur dels plàstics i que pretén augmentar la taxa de reutilització i reciclatge dels envasos de plàstic del 14% actual al 70%.

El projecte europeu Interreg MED Blueislands és també una iniciativa que analitzarà i proposarà solucions als efectes de l’increment dels residus durant el període estival a 9 illes de la Mediterrània: Mallorca, Sardenya, Sicília, Malta, Rab, Creta, Rodes, Mikonos i Xipre. Durant 3 anys treballaran per a desenvolupar i elaborar mitjans eficaços per a solucionar aquest problema.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) col·labora també en la prevenció dels residus de plàstic a la Mediterrània mitjançant els seus projectes Marviva, ACT4litter i Marine-litter MED.

La Fundació Plastic Oceans realitza un feina extraordinària amb l’objectiu de canviar l’actitud mundial cap al plàstic en una generació. Ha rodat un documental, al qual participen grans científics i narradors com Sir David Attenborough, que denuncia el problema dels plàstics a la mar i els seus efectes sobre la salut humana.

Destaca també a França la feina de 7ème Continent i a Espanya la de Greenpeace i la seva campanya “Millor sense plàstic”, que va dur a terme més de 20 neteges a platges, rius i embassaments de tot el país. Però són moltes les iniciatives i campanyes de sensibilització que tenen lloc a nivell global i, a poc a poc, en veim els resultats.

 

Què hi puc fer jo?

El millor que podem fer per a ajudar a la protecció de la vida marina és reduir el consum de plàstics i replantejar-nos la filosofia d’un sol ús. Greenpeace ens ho posa fàcil amb una llista de passes a seguir:

  • Evitar les bosses de plàstic d’un sol ús utilitzant bosses de tela, senalles o carretons d’anar a comprar.
  • Prioritzar la compra de botelles i envasos que puguin ser reutilitzats i/o retornats.
  • Comprovar els ingredients dels productes cosmètics i evitar aquells que tinguin microplàstics: polietilè (PE), polipropilè (PP), PET, PMMA i/o niló.
  • Rebutjar els envasos i estris d’un sol ús com ara tassons, coberts o canyetes.
  • Dipositar els residus plàstics al contenidor adient.
  • Evitar els articles amb excés d’embalatge (ex. palanganes de porexpan plastificades) i prioritzar els productes a granel.