Palerm, el casc històric més gran del Mediterrani

Comenci pel centre del centre. Col·loquis als Quattro Canti i reconegui a les quatre façanes teatrals els quatre monarques espanyols que, a més, varen ser reis de Sicília: Carles V, Felip II, Felip III i Felip IV. De passada, per carregar-se d’energia, que falta li farà, prengui un cafè en sentit literal just a la vora, al Bisso Bistrot, Via Maqueda, 172. El que fou Caffè Umberto I al segle XIX i llibreria històrica fins fa un any, ha recuperat els seus salons amb frescos modernistes preciosos per al cafè restaurant.

Piazza Quatro Cantoni, xilografia de Giuseppe Barberis

Al costat, la Piazza Pretoria, àlies Delle Vergogna, amb la seva font espectacular entre les estàtues despullades que li van donar el seu nom. Ara s’hi pot transitar, prego con atenzione, ja que no fa massa un turista va fer malbé un marbre. Davant la plaça, l’Ajuntament que també permet visitar lliurement les seves sales de parament al primer pis.

A la part posterior, la icònica Piazza Bellini amb les cúpules de San Cataldo i la Martorana, esglésies arabonormandes nomenades recentment Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’interior de la Martorana es podria considerar com un menú degustació del que ens oferirà la ciutat i Sicília: columnes gregues amb una inscripció en àrab, enlluernadors mosaics bizantins, frescos i marbres  barrocs, etc.

Mosaic bizantí a l’interior de la Martorana. Fotografia d’Andrew & Suzanne

I ara, anem per feina. Pujant per Via Maqueda i passant pels palaus Comintini i Sant’Elia, amb visita gratuïta tant per a vostè com per qui va dir que no hi havia massa a veure a Palerm, endinsi’s al Mercato Ballaró. Palerm en vena: paradetes espectaculars de fruita, de carn, de peix i de tot tipus d’aliments, amb venedors que vociferen en sicilià.

Palerm és reconeguda internacionalment com una de las capitals del menjar de carrer.

No sé què en diran les normatives europees sobre aquesta manera de vendre, però els habitants de Palerm que hi fan la compra diàriament i el viatger que hi compra un piscolabis de cibo di strada, el menjar de carrer, del qual Palerm n’és una de les capitals, donen fe de la qualitat i la frescor dels aliments. Sense cap mena de dubte, la benzina que li permetrà continuar i reservar el descans per a la nit en un restaurant.

Una ciutat de contrastos

Per començar, caurà d’esquena quan entri al complex monumental del Gesù, amb un espectacle de marbres com no haurà vist mai enlloc. Només un centenar de metres més endavant arribarà a l’epicentre monumental de la capital: la catedral, el convent de San Giovanni degli Eremiti, i sobretot, el millor del millor, la Capella Palatina del Palau reial, probablement la mostra més exquisida d’art arabonormand. Els tres monuments són també Patrimoni de la Humanitat.

Dues ofertes posteriors diametralment oposades: pujar en autobús a Monreale, “l’església d’or”, uns dels temples més bells del món amb un claustre que no es queda enrere, o l’espectacle peculiar del centenar de mòmies que fascina als turistes, especialment als nins, de les catacumbes dels Cappuccini. No es perdi a Rosalia Lombardo, la mòmia més bella del món.

L’interior de la Martorana es podria considerar com un menú degustació del que ens oferirà la ciutat i Sicília: columnes gregues amb una inscripció en àrab, enlluernadors mosaics bizantins, frescos i marbres  barrocs.

Cap a l’horabaixa, es pot perdre pel barri de la Kalsa, vora el mar. Fins fa poc un barri abandonat amb dotzenes de palaus i esglésies, i ara envoltat de carrers que recuperen lentament la seva esplendor com Via Paternostro, lloc de moda per a comprar a les boutiques estiloses, prendre una copa o anar a restaurants de disseny. El seu epicentre, el Museu Abatelis, amb obres inoblidables. Una mica més lleuger és el fantàstic Museu Internacional de les Teresetes.

Sí, ja s’ha fet de nit. Per això li propòs un concert de jazz a les runes de Lo Spasimo, o un sopar, per exemple, a l’Ostería Ballaró (Via Calascibetta, 25, un carreró ben a la vora de Piazza Borsa), amb una preciosa decoració actual i ubicada a les cavallerisses del Palazzo Cattolica amb uns patis plens de columnes que es veuen des de la sala. Per a un pla més lleuger, Buatta a la Via Vittorio Emanuele. A una històrica tenda de maletes de 1870 reformada amb un impactant disseny actual, hi trobarà un temple recent de la cuina popular i de carrer, transformada amb una modernitat absoluta i amb uns preus sorprenentment moderats.

Buatta és un temple de cuina popular i de carrer

Si la calor s’intensifica, és millor sopar a la propera i enorme Piazza Marina, on el problema és triar entre els nombrosos restaurants tradicionals amb terrassa, entre molts altres monuments. Amb menús tan concentrats, el nostre passeig donarà per a més de dos dies.

Segon dia

El segon, seguint amb el més fonamental, visiti el recentment renovat Museu Arqueològic amb meravellosos fons grecs i romans a la successió de patis d’un antic convent. Al seu entorn, dotzenes d’esglésies i una altra de les joies de la ciutat: els oratoris decorats per Serpota, el geni de l’estuc, San Lorenzo, Santa Zita i el Rosario. En aquests moments, ja s’haurà habituat a veure escombraries pel carrer com un preciós atractiu més. No, no hi ha vaga de recollida, que també són habituals, és la situació normal.

El Teatro Massimo és un dels grans temples de l’òpera internacional. A la seva escalinata es va filmar l’última escena de El Padrino.

Per carrerons envaïts per l’oferta turística, guaita la joia de la ciutat: el Teatro Massimo, el més gran d’Itàlia i el tercer d’Europa, i un dels grans temples de l’òpera internacional. Malgrat que no tingui la sort de coincidir amb una funció, podrà fer una visita guiada mentre recorda l’última escena d’El Padrino III. Darrere el teatre, passant per l’edifici gegantí del Palau de la Justícia, seu dels judicis més famosos contra els grans caps de la màfia, comença el mercat de Lo Capo, un altre dels mercats històrics que des del segle X amb la dominació àrab conserven l’intricat aspecte d’un soc i són una de les atraccions de la ciutat. Al llarg dels seus carrers, moltes més esglésies inesperades com ara els marbres blaus que recobreixen La Concezione.

Interior del Teatro Massimo

Més paradetes de menjar i més contrastos. Pugi a la terrassa de disseny de La Rinascente, a Piazza San Domenico, per a orientar-se mentre pren el seu enèsim cafè. Tant si és jove i no té un euro com si no dona importància al vil metall per a regalar-se una experiència sensorial, a dues passes hi trobarà un molt bon pla per a la nit. Si forma part del primer grup, vagi a la Via Argenteria, el centre de la moguda de carrer de la ciutat, amb música i menjar inclosos. Si forma part del segon, segueixi un parell de metres més i el Ristorante Gagini (Via Casari, 35) i el Bocum Mixology (Via Cassari, 6), l’esperen.

Amb algun quilo de més a la seva maleta i a la seva cintura, començarà a dubtar si seguir consumint Palerm, anar-se’n a nedar a la pròxima platja de Mondello, o pujar al panoràmic santuari de Santa Rosalia per a demanar a l’adorada patrona que l’ajudi a dosificar-se en un proper viatge i, si és possible, sense vagues d’escombraries i amb mitja dotzena d’esglésies i palaus reformats. Si la visita fos el 2018, recordi que Palerm serà la capital de la Cultura. Mèrits no n’hi falten.